dilluns, 23 d’octubre de 2017

ELS TERREMOTS

Tïtol: OFF
Autor+Il·lustracions: Xajvier Salomó
Editorial: Seuil Jeunesse
Aquest llibre ens mostra una noia en un espai molt mort. És com si estigues viatjant i aleshores arriba a una torre i veu una espècie de màquina molt gran i llavors apreta un botó i ella es com que s’estira i s’adorm. En aquest punt de la història hi ha un parèntesi i tot canvia.


No, llegir les imatges és bastant més complicat que llegir paraules, perquè tu has d’interpretar el que l’autor intenta dir amb les il·lustracions, i no sempre resulta fàcil. A mi em va anar molt bé llegir el llibre amb un adult, o sigui amb tu, perquè hi havia coses que jo, tot i que les intuïa, no acabava d’entendre-les i quan el vaig tornar a llegir amb tu, em va ajudar que tu m’expliquessis el que jo no acabava de saber “llegir”.


Per exemple, la torre que jo veia a la imatge, al llegir-ho amb tu em vas explicar que no era una simple torre, sinó que es tractava d’una central nuclear i que tota la història gira al voltant d’això i fa referència a un greu accident de nivell 7, que és el màxim, i que es va produir a Txernòbil el 26 d’abril de 1986.


Sí, una mica, quan tu em vas dir que això havia passat de veritat, vam anar a Internet i vam buscar informació del que va passar i realment em va semblar terrible, el que va passar, va morir gent, però això no va ser el pitjor, perquè durant generacions continuaran patint conseqüències del que va passar. La seva esperança de vida s’ha reduït en 15 anys i moltíssima gent ha tingut malalties i malformacions per la radioactivitat.



Sí, per exemple al final del llibre, representa que es desconnecta la central, aquella màquina que jo havia pensat que era, i aleshores torna la vida, però no torna amb normalitat, apareixen animals, que tenen més potes del compte, o només un ull, o una cua llarguíssima, coses que resulten estranyes, però que després de llegir els efectes que va tenir realment aquest accident a Txernòbil, vaig entendre que podien ser perfectament reals.


També hi ha un missatge, que la protagonista de la història, hi ha un moment que et senyala, a tu, el que està llegint i jo penso que significa que vol transmetre una pregunta “I tu, què pots fer per ajudar el planeta?”


Sí, és una pregunta molt difícil, però sí que tots podem fer alguna cosa per ajudar el planeta, petits gestos que si els fa molta fent, poden ser molt importants per canviar les coses. Com per exemple, reciclar les escombraries, anar més en bicicleta i caminant enlloc d’agafar el cotxe sempre, o una cosa tan senzilla com recollir els plàstics i la porqueria que fem quan anem d’excursió a la muntanya. Així que jo penso que sí, que tots podem fer alguna cosa per ajudar el planeta.

No se què és l’ecologia, pels que no sabeu lu que vol dir ecologia ar us hu dic: L’ecologia és la ciència que estudia la interacció dels éssers vius amb el seu medi, és a dir, com ens comportem les persones amb la natura que ens envolta, bé, és una mica més complex però perquè te’n puguis fer una idea per començar jo crec que això et servirà.

dijous, 13 de juliol de 2017

Dedicat als avis i àvies

LES ARRUGUES DE L’ÀVIA
Autor: Simona Ciraolo  (Text + il·lustracions)
Editorial: Andana, 2017
Edat: + de 5 anys


Aquest àlbum il·lustrat ens parla d’una àvia que té moltes arrugues, bueno, com totes les iaies. És el seu aniversari i la família li organitza una festa per celebrar-ho. La seva neta, veient la cara que fa l’àvia, es pensa que no li ha agradat la sorpresa.


La nena li pregunta si li molesten les arrugues i l’àvia li respon que gens ni mica, llavors li explica que cada arruga és molt més que un plec de pell a la cara, són els records de moments importants viscuts al llarg de la vida, per això mateix les arrugues no li molesten sinó més aviat al contrari, li agraden molt. Aleshores la nena li assenyala algunes arrugues i l’àvia li explica quins records amaguen.
És una història molt bonica, sobretot per compartir-la amb la teva àvia, això sí, compte que no sigui molt presumida i no s’enfadi quan li digueu que té arrugues! :-)

L’AVI DE LA MARTINA
Autor: Guillem Terribas
Il·lustracions: Sandra de la Prada
Editorial: Cruïlla (Col·lecció - EL Vaixell de Vapor)
Edat: + de 5 anys


Aquest llibre tracta d’un avi i una neta, en aquest cas l’avi és l’Andreu i la neta la Martina. A mi m’ha agradat aquest llibre perquè me sentit una mica, molt poc però una mica, en això de ser la neta i que tinc un avi i com a la Martina se li mort un avi.

En aquest llibre tot passa en una llibreria. A mi les il·lustracions m’han agradat perquè no han de ser perfectes i en aquestes il·lustracions l’avi Andreu té el cabell blau. També s’ha de dir que aquest llibre és en realitat la història de Guillem Terribas amb la seva neta (la Martina???) i també la seva llibreria que existeix en realitat, està a Girona i es diu “La 22”.
De fet hi ha moltes cosetes de la història que recorden a l’autor. Que a més de ser un gran llibreter també és molt aficionat al cinema.
Dius que el llibre t’ha recordat el teu avi. T’ha fet entristir això?


L’ILLA DE L’AVI
Autor: Benji Davies   (Text + il·lustracions)
Editorial: Andana, 2015
Edat: + de 6 anys


Aquest llibre tracta d’un avi i un net, en Leo. En Leo quan estava a casa i volia anar a casa l’avi podia anar-hi en un tres i no res, només havia d’anar a la porta de darrera de casa, allà estava la porta de l’avi i hi pot anar quan vulgui o li calgui. Aquest dia que el Leo va anar a casa l’avi l’avi estava a les golfes. I en Leo es va imaginar.
Després can entrar al creuer de l’avi i al cap d’una estona en Leo va cridar TERRA A LA VISTA!!!!!!!!!!
Van caminar i caminar, van trobar una casa de l’arbre. Van caminar tota l’illa de cap a cap i van trobar uns llocs meravellosos.




L’AVI ÉS … L’AVI!
Autor: Lilli Messina (Text + il·lustracions)
Editorial: Takatuka, 2010
Edat: + de 3 anys

Aquest llibre a mi m’ha fet molta però que molta gracia aquest avi que casi no te cabell ni dents es molt divertit i us el vinc a recomanar a qui a histories.

Si es veritat que em veniu a escoltar us recomano que us compreu el llibre de l’avi és …. l’avi o fins i tot la col·lecció de 3 llibres.

dilluns, 10 de juliol de 2017

Natura i entremaliadures


EL CUADERNO DE CAMPO DE MIRANDA
Autors: Itziar i Jorge Miranda
Il·lustrador: Thilopia, pseudònim de Lola Castejón
Editorial: Edelvives, 2017


M’ha agradat perquè tracta d’una nena que té 8 anys que viu a la ciutat, els seus pares treballen molt i sempre estan molt ocupats, però sempre que tenen una mica de temps lliure s’escapen al camp a gaudir de la natura, que és el que més els agrada.


El llibre està dividit en tres apartats: ocells, arbres i bitxets.
En cada apartat hi ha uns quants representants de cada tipus, per exemple, als ocells trobem el pit roig, la mallerenga, el gafarró, la garsa i alguns més. En l’apartat dels arbres hi trobem l’olivera, el pi, el taronger, l’ametller, l’alzina i alguns més. I al darrer apartat, el dels bitxets, hi trobem la libèl·lula, l’abella, la papallona, la cuca de llum i altres. I per cada animal, arbre o bitxet que ens expliquen trobem una doble pàgina on trobem sis apartats. Una descripció, com és, un apartat d’anècdotes i curiositats que es titula “Alucina vecina”, què mengen? D’on venen i una petita fitxa amb les dades científiques i junt amb tota aquesta informació hi apareixen algunes il·lustracions meravellosos, són tan realistes que encara que no et posessin el nom de l’animal o l’arbre el podries endevinar fàcilment.

TODO LO QUE UNA MAESTRA NUNCA DIRÁ
Autor: Noé Carlain
Il·lustrador: Roman Badel
Editorial: Edelvives, 2017

Aquest llibre parla d’una classe en una escola i d’algunes coses que mai passaran.
La professora està com una cabra i perquè veieu que no és cosa meva, us en llegirà algunes frases perquè ho decidiu vosaltres mateixos, mireu què diu:


“Seguid jugando con el balón. Todavía quedan tres cristales intactos.”
“Si no sabéis la respuest, copiad del compañero.”
“Mañana, fiesta de pijamas: traed tabletas, juegos, peluches y bizcochos. No quiero ver ni una mochila ¿entendido?”
Una bogeria no? Us imagineu una professora que digués coses així als seus alumnes?
Les il·lustracions són molt divertides, exagerades i sobretot molt boges, igual com el que explica.
Una bogeria no? Us imagineu una professora que digués coses així als seus alumnes?

Aura Casanovas